Segur
que penseu que tots els nens i nenes ho tenen tan fàcil com nosaltres
per anar a escola. No és així.
Mireu aquesta presentació i, després
penseu si el que s'hi veu us ho podíeu imaginar, i què us ha impactat
més. Trieu un o uns dels nens i nenes que s'hi veuen i escriviu-los una
carta preguntant-los allò que us interessi saber, explicant-los coses
vostres, fent-los desitjos determinats...
Ho podeu fer en un document i enviar-nos-ho al correu
nascuts2006@gmail.com.
Data límit: 1 d'abril.
No em sembla bé la tercera foto perquè no pot ser que els nens i nenes vagin a l´escola pujant pels cables perquè no tenen camins per anar a l'escola.
ResponEliminaNo m'agrada per on passen el nens i nenes que pasen per cordes roques rius etc. Ells están acostumats a anar a l'escola per aquets camins. Judit
ResponEliminaA mi no em sembla bé la foto 9 perquè han de passar per un pont girat que és molt perillos,perquè si cauen poden morir i jo passo per camins que puc anar tranquil. Si jo fes el que fan ells em faria molta por i m'he quedat bocabadat veient per on passen aquest nens cada dia per anar a escola.I fins i tot hi havia unes nenes que portaven les cadires, i uns nens que portaven cadires i taules.Impressionat per on passen, em fan molta pena.
ResponEliminaHola! Soc el Marc Moncho Romera i les fotos que he vist sobre els nens no m’ho podía creure. Hi havia nens que portaven les seves cadires a l’escola, altres que passaven per: precipicis, rius, llacs…
ResponEliminaEl que més m’ha sorprès és que els nens anaven amb tirolines. Els nens que tornen bé tenen molta sort perquè amb les circunstancies extremes dels camins podrien fer-se molt de mal i fins i tot morir. I per això desitjo que tothom tingui una escola a prop de casa.
De les fotos la foto que més m’ha impactat és la de que havien de passar per aquella muntanya tan alta i també perquè si es queien de la muntanya segurament es moririen. I que jo momés he de fer 30 passos perquè estic davant del meu col•legi i ells han de fer 3 o 2 hores per arribar a la seva escola.
ResponEliminaLa que més m'ha impactat ha estat l'avantpenúltima foto.
ResponEliminaCom podeu passar allò?Jo si fos vosatres no podria passar allò,no aniria a l´escola. Us desitjo que trobeu els camins més facils.
L'altre que m'ha impactat ha estat la sisena, la de las escales,és molt perillós perque si se li escapa una cama ó un peu i cauen a baix es poden matar.
Ho trobo molt injust que sigui tant dificil per aquests nens anar a l'escola.
He triat la foto numero 16 perquè segur que és molt difícil pujar a la muntanya, perquè és rocosa i el camí és molt estret i perillós.
ResponEliminaJo tinc la sort de que la meva escola està a prop i no he de passar aquestes coses tan perilloses.
Jo els preguntaria quant de temps triguen a arribar a l’escola, també preguntaria si els hi fa por passar per aquesta muntanya.
Desitjo, al menys, que hi posessin una barana a la muntanya perquè ningú caigués, desitjo que la seva escola estigués mes a prop i que tinguessin la roba adequada per aquestes coses.
És injust que els rics no ajudin als pobres.
En realitat totes les fotos m’han impactat però aquesta més.
Caram! Quins comentaris més interessants que esteu fent! Estic totalment d'acord amb el que aneu dient. A mi també em va impactar molt la primera vegada que ho vaig veure. Us heu fixat, però, en com, tot i les penúries que passen, sempre se'ls veu somrient? Nosaltres, a la primera que tenim algun petit problema ja fem cara d'enfadats...
ResponEliminaHola! Soc Santi, m’ha impactat molt tot el que heu de fer per anar a l’escola. Jo no se com ho feu per passar per una muntanya tan alta i perillosa no se com no teniu por, segurament esteu acostumats perquè no hi haurà una altra opció, jo si hagués d’anar per aquella muntanya directament falto a l'escola de la por que em dona, i el que m’impressiona és pels llocs que passeu i el que heu de fer per arribar-hi. Lo increïble és que això ho feu tots els dies , segur que torneu a casa esgotats de la caminada que feu dia a dia i no us queixeu.
ResponEliminaM’agradaria que poguessin fer camins per anar a l’escola sense tanta dificultat i sense preocupar-se tant de fer-vos mal.
Les fotos són impressionants és molt difícil poder passar per tots aquells llocs i no van protegits . Nosaltres quan anem a fer esports d´aventura ens lliguen amb arnès amb cordes...per no fer-nos mal i ells passen cada dia sense cap tipus de protecció i no ho fan per diversió si no que és l'única opció que tenen per arribar a l'escola . És molt injust que nosaltres tenim cotxes,autobusos,camins segurs,... moltes comoditats i ells i elles no tenen res d'això i han de fer un gran esforç per poder anar-hi. La foto número 4 m'ha fet pensar molt. A mi m';agraden molt les tirolines però aquesta nena la passa amb la motxilla a coll, sense protecció i des d'una alçada molt gran que aquí no és ni l'últim nivell de dificultat de qualsevol parc d'aventura.
ResponEliminaHola soc Darío
ResponEliminaJo cada dia vaig a l'escola amb cotxe i per tornar a vegades vaig amb cotxe i altres dies caminant . Cada diumenge vaig amb bicicleta, faig mes de 10km . Durant la setmana vaig a piscina 3 cops per setmana, a l’abril tinc 2 competicions.
Com ho fas per anar amb una mà i per passar per un lloc tan petit amb la bicicleta?
I com ho fas per anar al hivern quan plou?
Mai et canses anant amb bicicleta?
La foto que he triat ha sigut la 37 perque es podrien caure de la moto i es podrien fer molt de mal.Jo si fos ells aniria caminant, és una mica més segur.
ResponEliminaHola soc l’Anna una nena de 9 anys que també va a l’escola. He vist a la foto com vas tu cada dia a l’escola i m’ha impactat molt perquè vas amb una tirolina i a mi em faria molta por caure al riu, perquè sembla que tingui molta corrent.
ResponEliminaSuposo que vius molt lluny de la teva escola. Sempre vas sola? O a vegades t’acompanya el teu pare o la teva mare?
Jo ho tinc molt fácil per anar a l’escola, m’acompanya la meva mare amb cotxe o a vegades també puc anar caminant però en països com els teus segur que és més difícil. Potser és que no hi ha moltes escoles?
M’agradaria que tots els nens i nenes que hagin d'anar com tu a l’escola, ho tinguessin una mica més fácil, perquè aprendre és molt important.
Hola, em dic Inés i el meu camí per anar a l’escola no es tan difícil com el vostre.
ResponEliminaJo tinc dos opcions: una agafar l’autobús i l’altra anar caminant per un camí de sorra.
M’imagino com seria caminar per unes cordes a sobre d’un riu i jo no estaria contenta perquè em faria por caure’m al riu o fer-me mal amb les cordes.
És injust posar la vostra vida en perill per anar a l’escola.
Espero que trobeu un altre camí per anar a l’escola.
Fins un altre.
No m'ha agradat que uns pobres nens facin camins tan perillosos per anar a l'escola,com anar per sobre d'un riu,dun precipici i d'un llac.
ResponEliminaLa setena foto m'ha impactat molt,perqué uns nens pujaven per unes escales molt altes en una roca.
Nomes ni ha aquet cami o ni ha mes?
ResponEliminaJo no aniria per aquet cami mai.
Tu vas cada día a l'escola en aquest camí?
Jo no ho trobo just això, anar a l'escola en aquest camí amb una tirolina molt alta.
Jo tinc molta por, espero que et quedi poc temps passant per aquesta tirolina.
Hola em dic Pau. jo per anar a l'escola tinc dos opcions:o anar caminant o anar en cotxe.
ResponEliminaJo,anar per unes escales tan altes,em faria vertigen i por, no puc imaginar la por que teniu al pujar-les i baixar-les cada dia.
Adéu teniu molt de compte nens i nenes.
Hola,em dic Èlia i per anar a l’escola passo per ciment, no amb una tirolina entre mig dels arbres. A mi m’agrada pujar en tirolines però jo porto un arnès. Tu,si et caus et pots fer molt de mal i això és injust. Jo si em caic no em passa res perque tinc terra i tu no, tu tens arbres que no veus que hi ha a baix. Segur que vius molt lluny de l’escola. I per arribar has de fer kilòmetres. Jo amb uns minuts ja estic. Espero que tu al final puguis caminar per sobre de sorra o ciment i així no tenir cap perill.
ResponEliminaDesprés de veure la presentació de la forma com aquests nens van a l'escola m'he quedat molt impactada , perquè al temps que estem encara hi ha nens que ho passen malament per anar a l'escola.
ResponEliminaLa foto que més m´ha impactat ha sigut en la que hi havia nens que passaven per un pont trencat.
Jo vaig a l'escola amb cotxe, no es just que aquests nens vagin pels rius, pels ponts trencats, etc.
Vull saber com podeu anar amb els ponts trencats i com ho podeu aguantar.
Vaja, si que ho tenen difícil! Sobretot la de la foto 14. Si jo fos ella miraria a veure si hi hauria alguna barca abans de llençar-me per aquella tirolina per sobre el mar.
ResponEliminaNo m'ha agradat que uns pobres nens facin camins tan perillosos per anar a l'escola, com anar per sobre d'un riu,d'un precipici i d'un llac. La setena foto m'ha impactat molt perquè uns nens pujaven per unes escales molt altes en una roca.
ResponEliminaPublica | Elimina | Correu brossa
Hola em dic Olga i jo no vaig a l’escola per un riu amb una barqueta feta de troncs jo tinc dos opcions anar a peu o amb cotxe,i no m’agrada que uns pobres nens vagin per aquets camins tan perillosos, si algun nen o nena pobre es caigués a l’aigua o on sigui es podria fer molt de mal!!!
ResponEliminaI lo que mes m’ha impactat ha sigut la foto numero 21, fan tot el seu esforç per que no es mulli la motxilla ni les coses de dintre. Jo si fos un d’ells no aniria per els camins que ells van cada dia, és molt perillós!!!
Li faig aquesta carta als nens que estan baixant per un precipici.
ResponEliminaHola em dic Xavi i tinc unes preguntes per fer-vos.
Quant baixeu pel precipici us costa molt?
La primera vegada que vosaltres veu baixar us va ver por?
I encara us fa por?
A on amarreu la corda quan aneu a baixar?
Quant aneu a casa votra és més difícil escalar o baixar el precipici?
Les altres parts que també heu de passar son més difícils o més fácils?
Alguna vegada se us ha trencat la corda?
Alguna vegada algú de vosaltres s'ha resbalat?
I,sí,sí,s'ha fet mal?
Aquestes eren les meves preguntes.
ResponEliminaHola! Ja se que els vostres camins per anar a l’escola són bastant complicats perquè viviu en llocs diferents, vosaltres heu d’escalar amb pedres i segur que aneu amb molt de compte perquè si no us podeu caure.
Jo vaig caminant a l’escola, a mi m’agrada molt anar a l’escola, la meva asignatura preferida és matemàtiques i el que mès m’agrada de les matemàtiques és dividir.
Segur que a vosaltres també us agrada l’escola.Tinc unes profesores molt bones i segur que vosaltres també.
Que us millorin els camins per anar a l’escola!
ADÉU!
Hola, sóc l’Izaskun , m’agradaria que m’expliquessis la teva aventura per anar a l’escola. He vist la teva fotografia sembla molt perillós.
ResponElimina-És perillós ?
-Tots els dies són així ?
-Quants anys tens ?
-Com et dius ?
-Mes nens/es ho fan ?
He estat pensant en el risc, ets molt valenta,m’agradaria ser com tu, però no tinc aquesta valentia que tu tens , tens com una llumeta al cap. Portes temps fent això , sempre pensaràs que cauràs, però jo se que no ho faràs. L’únic perill que tinc jo per anar a la meva escola són els cotxes.
Espero que algun dia et facin un camí en condicions i puguis anar a l’escola caminant i tranquil·lament.
M’agradarà molt rebre una carta teva de resposta, pregunta’m el que vulguis.
Li faig aquesta carta als nens que estan baixant per un precipici.
ResponEliminaHola,em dic Xavi i tinc unes preguntes per fer-vos.
Quan vosaltres baixeu pel precipici us costa molt?
La primera vegada que vosaltres va ho baixar us va fer por?
I encara us fa por de baixar pel precipici?
On amarreu la corda quan aneu a baixar?
Quan aneu de volta a la vostra casa és més difícil escalar el precipici o baixar-lo?
Les altres parts que també heu de passar per arribar a la escola son més difícils o més fàcils?
Alguna vegada se us ha trencat la corda?
Alguna vegada algú de vosaltres s´ha relliscat en el precipici?I si és que sí, s´ha fet mal?
Aquestes eren les meves preguntes
Adéu!
He vist aquestes persones anant per un pont destrossat, he pensat que nosaltres ho tenim molt fàcil per anar a l'escola, nomes hem de caminar i ells han de passar per aquest pont molt perillós.
ResponEliminaElls ja estan acostumats, però si un dia, ells ho fessin com nosaltres que només és caminar, segur que s’emocionarien de tan fàcil que és.
Jo espero que aquestes persones puguin aconseguir que els seus camins per anar a l'escola siguin mes fàcils i que no passin per coses tan perilloses.
Això va per la foto número 7:
ResponEliminaQue almenys posin xarxes perquè si de cas cauen, caurien a la xarxa.
A vosaltres us costa anar-hi per la muntanya?
Algú de vosaltres s'ha caigut escalant?
Vosaltres teniu menjador?
Vosaltres teniu material com per exemple cartolines, ceres, colors...:)?
Vosaltres teniu curs de primer, segon, tercer, quart, cinquè i sisè...?
Vosaltres teniu institut en el col·legi?
Nosaltres no, només tenim fins a sisè.
En el vostre col·legi us divertiu molt?
Es que alguns de nosaltres no ens divertim molt.
A mi el que més m'ha impactat és que la muntanya és molt alta i també rellisca.
Que almenys han posat les escales en comptes d'haver d'escalar-la.
Jo només tardo 15 minuts en anar a l'escola, en canvi vosaltres potser tardeu 30 minuts i amb les motxilles que han de pesar molt amb els llibres, carpetes, estoigs...
I a vosaltres us deixen portar a l'escola joguines, cromos, àlbums i vídeo consoles amb els jocs?
Nosaltres tenim assignatures com per exemple Medi, Matemàtiques, Plàstica...
En el vostre col·legi teniu biblioteca amb internet?
Vosaltres feu extra-escolars com futbol, basquet, multi esport...?
En el vostre col·legi teniu piscina?
Us desitjo que us vagi molt bé a l'escola i que us facin el camí més fàcil i més curt.
Una forta abraçada i molts petons!!!
Hola,
ResponEliminaEm dic Adriana i visc a Badalona, tinc 9 anys i vaig a l´escola Salvador Espriu.
La teva fotografia m´ha impactat molt perquè si et caus et pots ofegar, i si et caus de la bicicleta et pots fer molt de mal al cap.
Cada dia has d'anar així a l´escola? Jo vaig amb el meu germà i la meva mare i vaig caminant i et puc assegurar que no hi ha tant perill, només has de tenir cura de creuar el carrer perquè venen cotxes.
El paisatge m´ha agradat molt.Per allà plou molt? Per aquí plou molt poc perquè hi ha molta contaminació, i no tenim molta natura.
Quins són els teus desitjos? Jo que tota la gent que viu al món tracti bé a la Terra, que tots el nens i les nenes puguin anar a l´escola i que tinguin facilitat per arribar i sobretot que tots siguem feliços.
Algú t´acompanya per anar a l´escola o anar-te a buscar? A mi si, a vegades la meva mare, la meva tieta, el meu pare...
T´envio una fotografia meva, perquè em coneguis i vegis la nostra escola. M´agradaria saber com ets i compartir coses amb tu. Fins aviat!!!